Després d’anys marcats per la sequera, una millora de les reserves d’aigua pot generar una certa sensació de tranquil·litat. Però és precisament en períodes de normalitat quan una empresa industrial té més marge per analitzar el seu consum, detectar ineficiències i preparar-se davant de futurs episodis d’escassetat.
La gestió de l’aigua no hauria de començar quan arriben les restriccions. Conèixer com, on i per què es consumeix dins d’una planta permet prendre decisions amb criteri tècnic, protegir els processos productius essencials i planificar les actuacions necessàries sense haver d’improvisar.
Per què pensar en l’aigua si ara en tenim?
Perquè disposar d’aigua avui no garanteix mantenir les mateixes condicions en el futur.
Esperar que s’activin restriccions per descobrir com reduir el consum pot obligar l’empresa a actuar amb poc marge i sense prou informació sobre les conseqüències que cada decisió pot tenir sobre la producció.
Abans de plantejar mesures, cal respondre preguntes com aquestes:
- Quina aigua és imprescindible per al procés productiu?
- On es concentren els principals consums?
- Hi ha fuites, pèrdues o ineficiències?
- Es pot recircular o reutilitzar part de l’aigua?
- Què passaria si l’empresa hagués de reduir el consum?
Aquestes preguntes són molt més fàcils de respondre en una situació de normalitat que en plena emergència.
Què és un Pla d’Estalvi d’Aigua?
Un Pla d’Estalvi d’Aigua és una eina tècnica que permet analitzar la realitat hídrica d’una activitat industrial i definir com es consumeix l’aigua, quines mesures d’eficiència es poden aplicar i com hauria d’actuar l’empresa davant de diferents escenaris.
No hauria de ser només un document administratiu. Ha de permetre entendre el cicle de l’aigua dins de la planta:
- D’on prové?
- On es distribueix?
- En quins processos s’utilitza?
- En quina quantitat?
- Quins usos són essencials?
- Quins consums es poden reduir, substituir o recuperar?
- Per elaborar-lo correctament no n’hi ha prou amb revisar factures. Cal conèixer les instal·lacions, interpretar els processos productius i relacionar el consum d’aigua amb el funcionament real de l’activitat.
Aquesta visió global és la que permet passar d’un diagnòstic general a un pla d’actuació aplicable.
Aigua de procés i aigua auxiliar: no tot el consum és igual
Un dels primers passos és diferenciar l’aigua directament vinculada a la producció de la destinada als serveis auxiliars.
L’aigua de procés és la que participa en la fabricació, la refrigeració, les neteges industrials o altres operacions pròpies de l’activitat.
L’aigua auxiliar correspon a usos sanitaris, reg, manteniment, neteja d’espais o altres consums no directament productius.
No és el mateix reduir l’aigua imprescindible per fabricar que eliminar una fuita, optimitzar una operació de neteja o revisar un sistema de reg.
Per això, abans de proposar cap reducció, cal entendre quina funció compleix cada consum i quina afectació tindria modificar-lo.
Una anàlisi ben plantejada permet protegir els usos crítics i prioritzar les actuacions que ofereixen més estalvi amb menys impacte sobre la producció.
Mesurar abans de reduir
No es pot gestionar correctament allò que no es coneix.
Un comptador general permet saber quants metres cúbics consumeix una empresa, però no explica on ni per què es produeix aquest consum.
Si el consum augmenta, cal poder identificar-ne la causa:
- Una nova línia de producció?
- Un canvi en el sistema de refrigeració?
- Un increment de les neteges?
- Una fuita?
- Una desviació en el funcionament d’un equip?
Per obtenir aquesta informació pot ser necessari sectoritzar la instal·lació, incorporar comptadors parcials i relacionar els consums amb els diferents processos de la planta.
Una empresa pot consumir més perquè produeix més. Però també pot utilitzar més aigua per fabricar exactament el mateix.
La dada absoluta no explica tota la realitat. Cal interpretar-la a partir de la producció, els horaris, els equips i les condicions de funcionament.
Aquesta lectura tècnica permet detectar anomalies que difícilment es veurien només revisant el consum total.
On es pot estalviar aigua en una indústria?
No existeix una solució única. Cada planta té instal·lacions, processos i necessitats diferents.
En alguns casos, la millora comença detectant fuites i consums anòmals. En altres, cal sectoritzar la xarxa, monitoritzar els consums o revisar el funcionament de determinats equips.
També es poden estudiar actuacions sobre:
- Els processos de neteja.
- Els sistemes de refrigeració.
- Les purgues i renovacions d’aigua.
- Les xarxes internes de distribució.
- Els consums sanitaris.
- Els sistemes de reg.
- La recirculació d’aigua.
- La reutilització interna.
- L’aprofitament d’aigües pluvials o altres fonts alternatives, quan sigui tècnicament viable.
Però abans d’invertir, cal analitzar.
Una actuació aparentment important pot tenir poc impacte sobre el consum global. En canvi, una modificació operativa senzilla pot generar un estalvi considerable.
Per això, un Pla d’Estalvi d’Aigua ha d’incloure una priorització de les mesures segons l’estalvi previst, la viabilitat tècnica, la inversió necessària i l’afectació sobre el procés productiu.
Primer cal entendre el consum. Després, decidir on actuar.
Del diagnòstic a una solució aplicable
El resultat d’un Pla d’Estalvi d’Aigua no hauria de ser una relació genèrica de bones pràctiques.
Ha de concretar què es pot fer en aquella instal·lació, quines dades falten, quins punts convé controlar i quines actuacions tenen més sentit per a l’empresa.
En funció de cada cas, el treball pot incloure:
- La revisió de l’esquema de distribució d’aigua.
- La identificació dels principals punts de consum.
- La proposta de sectorització i mesura.
- La detecció de possibles pèrdues.
- L’anàlisi dels processos de neteja i refrigeració.
- L’estudi de solucions de recirculació o reutilització.
- La definició d’indicadors de seguiment.
- La priorització tècnica i econòmica de les actuacions.
- La preparació de protocols davant de futurs escenaris de restricció.
A Solventa6 analitzem aquests projectes des del coneixement de les instal·lacions industrials i del funcionament dels processos productius.
Això permet valorar no només quanta aigua es pot estalviar, sinó també com implementar les mesures sense comprometre la qualitat, la seguretat ni la continuïtat de l’activitat.
Un Pla d’Estalvi pot ajudar davant de futures restriccions?
Sí. I aquest és un dels seus principals objectius.
Disposar d’informació tècnica, consums sectoritzats, indicadors i mesures ja implantades permet conèixer la realitat concreta de l’activitat i identificar quins usos són essencials per mantenir el procés productiu.
No es troba en la mateixa situació una empresa que desconeix on consumeix l’aigua que una indústria que mesura, controla i ja ha eliminat els consums innecessaris.
Preparar-se amb antelació permet disposar de més opcions, planificar les inversions i reduir el risc que una futura situació d’escassetat afecti la producció.
El millor moment per preparar-se és abans de necessitar-ho
La pregunta no és només si avui tenim prou aigua.
La pregunta és si la nostra empresa està preparada per gestionar-la quan les condicions canviïn.
Una empresa que no mesura no sap on perd aigua. Una empresa que no diferencia els consums no sap què pot reduir. I una empresa que espera que arribin les restriccions per començar a actuar té menys marge per protegir el seu procés productiu.
L’aigua és un recurs productiu. I, com l’energia, s’ha de mesurar, entendre i gestionar.
A Solventa6 ajudem les empreses industrials a convertir les dades de consum en decisions tècniques i mesures aplicables, adaptades a les instal·lacions i a les necessitats reals de cada procés.
Vols saber on, com i per què consumeix aigua la teva planta? Parlem-ne i estudiarem quines actuacions poden ajudar-te a reduir el consum, protegir la producció i preparar-te davant de futurs escenaris d’escassetat.
