Entrevista a Eduard Andreu Dolcet, director comercial i de màrqueting de Solventa6
Durant anys, la gestió energètica de moltes indústries s’ha centrat en reduir el consum i aconseguir un millor preu de l’electricitat. Però el mercat energètic està canviant i, amb ell, també ho han de fer les decisions de les empreses.
La penetració de les energies renovables, la volatilitat dels preus, l’electrificació de processos i el desenvolupament de les bateries BESS (Battery Energy Storage Systems) estan introduint una nova variable: la flexibilitat.
Parlem amb Eduard Andreu Dolcet, director comercial i de màrqueting de Solventa6, sobre com està canviant la gestió energètica industrial i quin paper poden tenir els sistemes d’emmagatzematge.
Com està canviant el consum energètic a la indústria?
Hi ha un canvi important que moltes empreses encara no han incorporat del tot: l’energia ja no és només una qüestió de quant consumeixes, sinó també de quan consumeixes i de quina flexibilitat tens per decidir-ho.
L’entrada massiva de renovables està fent que el mercat sigui molt més variable. A Espanya, durant el 2024 hi va haver 784 hores amb preus iguals o inferiors a 0 €/MWh, 247 de les quals amb preus negatius. En altres moments, en canvi, els preus poden incrementar-se considerablement.
A més, des de l’1 d’octubre de 2025, el mercat diari funciona amb una resolució de 15 minuts, és a dir, amb 96 preus cada dia.
Tot això dona més valor a la capacitat d’una indústria per adaptar el consum, desplaçar determinats processos o emmagatzemar energia.
Per tant, el repte ja no és simplement pagar menys pel kWh, sinó reduir el cost energètic global i, alhora, disminuir l’exposició de l’empresa a una variable cada vegada més volàtil.
Per què l’autoconsum fotovoltaic pot no ser suficient per a moltes empreses?
La fotovoltaica continua sent una eina molt potent per a la indústria, però hem de canviar la manera de valorar-la.
La instal·lació solar produeix quan hi ha sol, mentre que la fàbrica consumeix quan necessita produir. I aquestes dues corbes no sempre coincideixen.
Per això, quan analitzem un projecte, la pregunta no hauria de ser únicament:
“Quants kWh produirà la instal·lació fotovoltaica?”
També hauríem de preguntar-nos:
“Quants d’aquests kWh consumirà realment la planta, en quin moment i quin valor econòmic tindran?”
Imaginem una indústria amb una instal·lació d’1 MWp que genera aproximadament 1,4 GWh anuals. Si una part significativa d’aquesta energia es produeix quan la planta no la necessita, el seu valor econòmic pot disminuir.
El problema no és necessàriament que la fotovoltaica produeixi poc. El problema és que part de la producció pot arribar en un moment en què té menys valor per a l’empresa.
I aquí és on comencen a tenir sentit conceptes com la flexibilitat del consum i l’emmagatzematge energètic.
On entren en joc les bateries BESS?
El canvi de mentalitat és entendre que una bateria industrial no és simplement una bateria: és un actiu de flexibilitat energètica.
Un sistema BESS pot aportar diferents fonts de valor.
Pot permetre augmentar l’autoconsum, emmagatzemant excedents fotovoltaics per utilitzar-los posteriorment.
També pot fer arbitratge energètic, carregant en períodes en què l’energia té un cost més baix i utilitzant-la quan el seu cost és superior.
Una altra aplicació és el peak shaving, que permet gestionar les puntes de demanda i reduir determinats màxims de consum.
També podem utilitzar l’emmagatzematge per fer load shifting, és a dir, desplaçar consums i adaptar millor la demanda de la planta a les necessitats productives i als preus de l’energia.
En determinades configuracions, un BESS també pot contribuir al backup o continuïtat de subministrament de processos crítics davant d’incidències de xarxa.
I ara s’afegeix una nova possibilitat: els serveis de capacitat. El mercat de capacitat espanyol, creat el setembre de 2026, contempla la participació de l’emmagatzematge que compleixi els requisits establerts. Per a noves inversions en generació i emmagatzematge, els períodes de prestació podran arribar fins als 15 anys, segons la tecnologia i les condicions que s’estableixin en cada convocatòria.
La combinació de diferents fonts de valor —autoconsum, arbitratge, peak shaving, flexibilitat o serveis de capacitat, entre d’altres— és el que coneixem com a revenue stacking o value stacking.
Les bateries industrials són cada vegada més competitives?
La tecnologia està evolucionant molt ràpidament.
Segons BloombergNEF, el preu mitjà dels battery packs destinats a emmagatzematge estacionari va baixar fins als 70 $/kWh el 2025, un 45% menys que el 2024.
És important no confondre aquesta dada amb el cost final d’un BESS industrial instal·lat. Un projecte real incorpora molts altres elements: inversors, EMS, proteccions elèctriques, sistemes de protecció contra incendis, obra, enginyeria i integració amb les instal·lacions existents.
Però l’evolució del cost de les bateries ajuda a explicar per què cada vegada més empreses estan estudiant projectes d’emmagatzematge.
Quin és l’error cometen moltes empreses quan valoren instal·lar bateries?
El principal error és preguntar quina bateria hem de comprar abans de preguntar quin problema econòmic volem resoldre.
Una bateria d’1 MW / 2 MWh pot ser una inversió interessant en una indústria i no tenir sentit en una altra.
Un dels errors habituals és mirar únicament l’autoconsum. Si només calculem quants excedents fotovoltaics podem guardar, podem estar deixant fora altres fonts de valor.
Un altre és dimensionar la bateria sense analitzar la corba quart-horària de consum. Una factura mensual no ens explica què està passant realment dins de la planta.
Tampoc podem mirar només el preu de compra del BESS. Cal considerar la degradació, els cicles, el rendiment, les garanties i el cost de l’energia que realment podrem desplaçar durant la vida útil del sistema.
I hi ha un altre element que de vegades s’oblida: el contracte energètic. La bateria i la manera com l’empresa compra l’electricitat formen part del mateix problema.
Finalment, no podem entendre un BESS només com a hardware. L’EMS (Energy Management System), que decideix quan carregar, quan descarregar i quina funció prioritzar, és fonamental per capturar el valor econòmic del sistema.
En definitiva, no hauríem de comprar una bateria i després buscar-li utilitats. Primer hem d’identificar les fonts de valor i després dimensionar l’actiu.
Com analitzeu un projecte BESS a Solventa6?
A Solventa6 intentem començar just al revés del que sovint es fa: primer mirem l’empresa i després mirem la bateria.
Analitzem la corba quart-horària de consum, el contracte energètic, les potències, la producció fotovoltaica existent o prevista i els possibles canvis futurs de la planta: electrificació de processos, vehicles elèctrics, ampliacions, nous torns o increments de producció.
A partir d’aquí construïm diferents escenaris.
Analitzem quant excedent solar podem recuperar, quin consum podem desplaçar, quines puntes podem reduir i com canvien els resultats davant de diferents escenaris de preus de l’energia.
Això ens permet passar d’una anàlisi purament energètica a una anàlisi econòmica de la planta.
I aquí hi ha una idea important: de vegades, la millor inversió energètica no és instal·lar una bateria.
Pot ser revisar la potència contractada, modificar l’estructura de compra de l’energia, canviar els horaris d’un procés, aprofitar millor una instal·lació fotovoltaica existent o combinar diverses mesures.
Per això, la pregunta final no hauria de ser:
“Quina tecnologia hem d’instal·lar?”
Sinó:
“Quina combinació de decisions ens permet reduir el cost energètic i millorar el compte de resultats de la planta?”
L’energia ben gestionada, pot convertir-se en una palanca de marge, flexibilitat i resiliència per a la indústria.
